Sabies que el delta també té el seu Titànic?

Durant la Primera Guerra Mundial, el dia 10 de maig de 1917, a la tarda, un vaixell civil francès salpa del port d’Orà. El seu destí és Port Vendres, prop de Marsella. A bord viatgen més de cinc-centes persones, la majoria soldats colonials francesos que tornen a la guerra després d’un permís, però també hi ha dones i xiquets que es traslladen a Europa per diversos motius.

En el moment de sortir, hi ha certa preocupació. Corren rumors de la presència de submarins alemanys prop de la ruta que ha de seguir el vaixell correu Medjerda. Per precaució, s’estableix una ruta prop de la costa, dins de les aigües territorials espanyoles, que són neutrals. El vaixell navega durant tota la nit amb els llums apagats per no facilitar la seua localització. Ensondemà passa per la costa de València i al tardet arriba al davant del delta de l’Ebre. En aquell moment, el capità, per no perdre temps, decideix continuar en línia recta per aigües internacionals enlloc de resseguir la costa. És precisament en este punt on l’espera un submarí alemany U-3. El comandant observa pel periscopi com el Medjerda s’apropa a una velocitat de quinze nusos. Comprova que és un vaixell de bandera francesa i detecta un petit canó a la proa. Ja no necessita més informació i, des d’una distància de menys de dos quilòmetres, ordena disparar un torpede.

Captura de pantalla 2018-02-02 a las 18.09.26

Són les set i quart de la tarda i alguns passatgers conversen tranquil·lament recolzats a la barana de coberta mentre observen la difusa silueta del Delta i comença a apreciar-se el senyal de far de Buda. De sobte, veuen una ratlla blanca a l’aigua que s’apropa ràpidament. Alguns pensen que es tracta de dofins, però no. L’impacte contra la sala de màquines, sota la línia de flotació, és brutal. Molta gent està començant a sopar al menjador i d’altres descansen a les cabines. No hi ha temps de res; el vaixell es parteix i s’enfonsa en dos o tres minuts. Només els que estan prop de coberta tenen alguna opció de salvar-se. Gairebé no ha hagut temps de llançar bots a l’aigua. La gent salta com pot. Els que no saben nadar estan llestos. Els altres tampoc estan fora de perill, en afonar-se, el vaixell succiona a molts dels que naden a  la superfície.

Al cap d’una estona, s’han ofegat més de tres-centes persones, entre elles nou nens. La resta encara lluita per salvar les seues vides. Alguns han aconseguir arribar als bots i d’altres s’agafen a qualsevol cosa que sure. Enmig d’este desgavell noten un remolí estrany a l’aigua. Entre tot aquell desastre, emergeix el submarí alemany causant de la tragèdia. El jove comandant Johannes Klasing apareix a la torreta de la nau acompanyat d’alguns homes. Encén una cigarreta mentre observa l’espectacle i un dels seus homes fa fotografies. Pregunta quin és el nom del vaixell que acaben d’enfonsar i si entre els nàufrags hi ha algun oficial. No obté resposta.  Es tornen a submergir i desapareixen.

Han quedat quinze embarcacions a l’aigua amb unes dues-centes persones a bord. El capità decideix provar de remar fins a la costa per demanar ajuda. La resta es queda esperant. Després, un parell de barques aconsegueixen muntar unes veles de fortuna i també intenten apropar-se a terra. El far de Buda els indica el camí, però es troben amb corrents que els desvien. La resta d’embarcacions es lliguen entre elles. A la barca on és el capità es rema tota la nit i després de mil dificultats, a la matinada, aconsegueixen arribar a Cap Roig. Estan esgotats i tenen fred. Quan la notícia corre pel poble de l’Ampolla, acudeix tothom a oferir ajuda. Els donen roba seca, menjar i atenció mèdica. Els obren les seues cases i es commouen sobretot amb una mare que arriba amb la seua filla morta als braços.

Mentre, aquella matinada, el carboner anglès Battenhall i el vaixell Nièvre es topen amb els nàufrags i recullen els dos-cents sis supervivents a cinc milles del far de Buda, després continuen la marxa cap a Marsella. Desconeixent el rescat, les barques dels pescadors de l’Ampolla surten cap el lloc de l’enfonsament. Ja no queda res, només algunes restes que suren. Durant mesos, aniran arribant un centenar de cadàvers entre la costa del Delta i el País Valencià. Més de dos-centes persones han quedat atrapades dins del vaixell i allí es quedaran per sempre.

Al cap d’un temps, el govern francès va voler agrair l’ajuda que va oferir el poble de l’Ampolla i va indemnitzar a tots aquells que havien col·laborat en el rescat. Si un dia aneu pel passeig marítim, atureu-vos al parc infantil i veure-ho una estàtua d’un guerrer amb una inscripció. Us parla d’això, de l’agraïment del govern de França amb el poble de l’Ampolla. Mentre, el vaixell Medjerda descansa a cent-cinc metres de profunditat a unes quantes milles del Delta. Els pescadors dels nostres ports saben molt bé que, quan s’apropen a la zona, han d’anar en compte,  si no volen que se’ls enganxen les xarxes en aquell cementiri que poca gent coneix.

 

Per saber-ne més:

Castellví, J/ Guarro, J: La Guerra Secreta del Mediterrani, 2005.

Martínez, J: Darrere el Medjerda, 2008.

© Jordi Gilabert Tomàs

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: