El Bordissal de Camarles, una troballa única

 

El dia 24 de juny de 1953, el jove Rogelio Ferrer estava cavant al barranc de Camarles, al lloc que es coneix com el Bordissal, i va topar amb una cosa estranya. Pels que no coneixen la zona, direm que està situada a la sortida del poble, una vegada passada la torre i quan arriben a la rotonda, ja hi són; allí on comença la carretera del Roquer que va cap a l’Ampolla. Hem de dir que precisament esta carretera parteix pel mig el lloc del que parlem.

A Rogelio li van començar a sortir unes figuretes de terracuita que semblaven molt antigues. N’hi havia moltes, potser una cinquantena. Pensant que allò no era normal, en va portar una a casa del metge de Camarles, Ignaci Cantarell, com a persona de més formació. Este senyor, acompanyat del capellà, Manuel Miralles,  del mestre, Rafel Cid, i d’altres persones, van acudir al lloc i els va semblar que aquelles escultures podien ser gregues o, en tot cas, molt antigues. Com no n’estaven segurs de la importància de la troballa ni de què s’havia de fer en estos casos, van decidir portar-li algunes de les peces, les millor conservades, al director del museu municipal de Tortosa, Enrique Bayerri. Este va confirmar el seu origen grec i va aventurar –probablement arriscant-se massa- que es podia tractar de les restes d’una antiga colònia hel·lènica de feia 2.600 anys descrita al periple d’Anglio. Com la troballa era important, es va fer càrrec de les peces i es va posar en contacte amb un dels millors especialistes en arqueologia del moment a Catalunya, el doctor Salvador Vilaseca, de Reus.

El doctor Vilaseca va estudiar les peces i va concloure que es tractava un conjunt de pebeters –cremaperfums- que representaven la deessa Tanit, d’origen púnic. També va apuntar que la troballa establia algun tipus de contacte comercial entre els habitants del tram inferior de l’Ebre i la cultura fenícia. Després del doctor Vilaseca, es van ocupar de l’assumpte molts altres especialistes i es va generar molta controvèrsia sobre si l’origen de les figuretes era grec o púnic, i si les peces representaven a la deessa Demèter o a la deessa Tanit. El tema, entre els arqueòlegs, no deixava de tenir la seua importància perquè podia indicar si a l’època ibèrica, esta zona de l’Ebre estava sota la influència comercial grega o fenícia, o potser de les dues, com avui dia es pensa.

En el jaciment no només es van trobar pebeters, dits thyamiateria, sinó dues tanagres, que són figures femenines que representen tasques de la vida diària i que en la cultura ibèrica s’associen a ritus funeraris. També es va localitzar ceràmica feta a mà i en torn, junt amb diverses peces d’importació, de vernís negre. Les darreres investigacions han plantejat la possibilitat de què allò que fins ara s’havia interpretat com a figures pensades com a cremadors de perfums, fossin en realitat petits recipients de primers fruits en els ritus agraris que practicaven les cultures antigues.

Donada la quantitat i diversitat de les peces trobades, hi ha consens entre els investigadors en que es tracta d’un dels assentaments més interessants per a estudiar la relació d’intercanvi comercial entre els pobles ibèrics i els altres pobles mediterranis pertanyents a cultures més avançades. També hi ha acord en la datació del jaciment, situat entre el segle V a. C i el III a.C, i en que, per motius que es desconeixen, va ser abandonat en esta darrera data. Finalment, hi ha coincidència en que l’assentament era de tipus comercial, una espècie de centre de distribució de material que després seria traslladat a altres poblacions riu amunt. D’altra banda, també es contempla la possibilitat de que allò que avui és la part final del barranc de Camarles, el segle V a. C fos en realitat un petit port marítim que després, per les successives aportacions sedimentàries hagués quedat obstruït. Esta podria ser la causa del seu abandonament encara que n’hi podria haver moltes altres.

Les peces més importants aparegudes al Bordissal van ser repartides per diversos museus que les van situar entre les més preuades de les seues col·leccions: el Museu Arqueològic de Barcelona es va quedar deu Thymateria, el Museu Comarcal de Reus, del que era director Salvador Vilaseca, es va quedar vuit Thymateria i les dues Tanagres, el Museu de Tortosa vuit Thymateria, i el Museu Comarcal del Montsià també n’exposa una. Es sospita que d’altres exemplars van fer cap a mans particulars en els primers moments de la troballa, però el cert és que el poble de Camarles no en té cap de titularitat pública.

Captura de pantalla 2018-01-27 a las 23.20.48.png

En qualsevol cas, el jaciment del Bordissal ha estat dormint durant seixanta anys fins que, l’any 2012, un parell d’arqueòlegs, sense suport de ningú, van aconseguir autorització per reiniciar les excavacions. En els primers treballs van poder treure a la llum els fonaments del que semblava un edifici de grans dimensions que van datar al segle IV. a. C. Els anys següents ja van comptar amb la col·laboració de les institucions, i l’equip dirigit per l’arqueòleg Ricard Marlasca, ara ja més nombrós, va disposar d’un conveni amb el Museu de les Terres de l’Ebre i de subvencions de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Camarles. Avui, a l’any 2018, les sospites de que s’està davant d’un important enclavament comercial que pot permetre un pas endavant molt important en el coneixement del món ibèric de les Terres de l’Ebre, tenen molt més fonament. De totes maneres, el Bordissal té encara moltes coses a dir-mos i de ben segur que ho farà en els propers anys d’excavacions.

Per saber-ne més…

Diloli i Fons, J: La Ilercavònia, 1991.

Diloli i Fons, J: La cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre, 1995.

Diloli, Massó, Ortuña: “El jaciment arqueològic del Bordissal”, Nous Col·loquis III, 1999.

Genera, M: L’Ebre final: del Paleolític al món romà, 1991.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: