Fem una excursió pel Delta del segle XVI?

Avui us proposo una excursió pel Delta del segle XVI. Sortirem de l’Aldea, baixarem per la marge esquerra del riu, arribarem a Illa de Mar i a la desembocadura principal de l’Ebre i després passarem a l’altre marge. Travessarem el Pantà i arribarem a la badia dels Alfacs. Acabarem l’excursió a la Ràpita després d’haver recorregut tot el Delta.

Per realitzar este viatge en el temps i en l’espai utilitzarem un mapa que es va dibuixar al voltant de l’any 1570 i que té un autor dubtós. Uns l’atribueixen a Crístobal Antonelli – el més probable-, arquitecte de Felip II, i altres a Dionís Coscón, alcaïd de les torres dels Alfacs.  El mapa està dipositat a l’Arxiu de Simancas, de Valladolid, lloc on es guarda la documentació de la Casa d’Àustria corresponent als segles XVI, XVII i primeries del XVIII.

Vinga, si esteu preparats, comencem l’excursió. Haureu d’anar seguint el mapa si no us voleu perdre:

1. L’Aldea: propietat des de primeries del segle XIV del monestir de Benifassà, es va traspassar a Ramon Pere Jordà, prohom tortosí, l’any 1531. A la finca hi havia extenses zones de pastures que s’escampaven per part de la marge esquerra del Delta i que s’arrendaven cada any als pastors tortosins o procedents del baix Aragó. També es produïa molt de blat a les zones altes i a la vora del riu.
2. Mas d’Avall: des de l’Aldea, baixem pel lligallo ramader del mateix nom que va cap a la vora del riu Ebre –l’actual carretera de l’ermita-. A l’extrem del lligallo i tocant al riu, agafem el camí de sirga que baixa per la marge esquerra del riu i arribem al Mas d’Avall/ Mas de Cardona. També és propietat de la família Jordà. El seu nom obeeix a què durant molt temps, vist des de Tortosa, va ser el mas que hi havia més avall al Delta. Es produïa blat a la zona més propera al riu i pastures i soses a l’interior.
3. El Pregó: si continuem baixant per l’antic camí de sirga, arribem a una zona de barraques situades a la vora del riu, que poden ser el precedent del Pregó, primer nucli de població conegut del Delta esquerre. Probablement habitades per pastors que passen aquí l’hivern, però també hi podia haver gent que es dediqués a altres activitats, com la pesca o el transport de mercaderies pel Riet Fondo des del Goleró cap a Tortosa. Segurament també treballaven petits horts a la vora del riu. Estaven molt exposats als atacs dels corsaris musulmans. El poblat es va abandonar a finals del segle XVII, quan el riu va canviar de direcció i la zona es va salinitzar.
4. Torres de defensa: el segle XVI és el pitjor moment dels atacs dels pirates musulmans al Delta. Sobretot a la primavera i a l’estiu, suposaven un veritable perill per a tota la gent que hi treballava o hi vivia. Calia estar prop d’alguna torre de defensa per poder refugiar-se en cas d’atac. Veiem que el poblat de barraques està prop d’una torre que pertany a un assentament ramader. Es deu tractar de la torre de Marcella o de la de Meca. Està última va ser enderrocada per un canvi del riu el segle XVII. Consultar article blog: Els atacs corsaris a la mar de l’Ebre durant el segle XVI.
5. Riet Fondo: arribem a Illa de Mar. El Riet Fondo circula pràcticament en línia recta cap el Goleró, on es troba un dels ports marítims de Tortosa en aquell moment. Allí, al davant de la platja de l’Arenal, ancoren els vaixells grans, alguns procedents d’Itàlia, i carreguen o descarreguen les seues mercaderies a barques més petites que, pel Riet Fondo, arriben al riu principal i pugen cap a Tortosa.
6. Illa de Mar: una de les illes del Delta que es va formar primer i que es va mantenir  fins a finals del segle XVII, quan el rius que l’envoltaven es van assecar parcialment. En alguns mapes apareix com Illa de Gregh i Mestre. Al meu entendre, s’hauria de dir Illa del Rec Mestre, és a dir, del braç principal del riu.
7. Salines de la Curta: eren les úniques salines que hi havia al Delta esquerre. Pertanyien a un prohom tortosí de la important nissaga dels Curto. En morir, van passar a la seua dona, per això es deien de la Curta, o sigue, la dona d’en Curto.
8. Torre de la Curta: torre de defensa de les salines que hi havia a Illa de Mar per protecció dels treballadors de l’explotació. Davant de la presència de pirates, tothom es refugiava dins la torre i es feien senyals de fum demanant auxili.
9. Torre de l’Àngel Custodi: torre de defensa molt important que Tortosa va construir a la bocana principal del riu l’any 1575. Estava dotada d’una guarnició de soldats i disposava d’almenys dues peces d’artilleria. La seua missió principal consistia en impedir l’entrada de galeres corsàries riu amunt. També deturava vaixells comercials procedents de zones de pesta i els feia mantenir en quarantena. Des de la torre també s’ajudava a entrar per la bocana de l’Ebre als vaixells que en èpoques de penúria, venien carregats de blat des de Sicília o Nàpols i pujaven riu amunt per assistir Tortosa de la fam. Consultar article del blog: La torre de l’Àngel Custodi, la porta del Delta.
10. La Punta del Fangar encara no existeix al segle XVI. De fet, no es va començar a formar fins a finals del segle XVII o primeries del XVIII. Juntament amb l’illa de Buda són les darreres unitats que es van afegir al delta actual.
11. Riu de la Zaida: braç principal del riu al segle XVI.  El nom, segons la filòloga MªÀngels Massip, podria identificar-se amb sa’ ida, “afluent d’un riu”. A l’època de domini musulmà, podria ser un braç secundari del Rec Vell, que seria el principal. Hi ha dubtes perquè el nom no apareix en documents antics.
12. Llacunes del Canal Vell: es poden observar les tres llacunes seguides, l’Estella, l’Illot i les Creus. Es veu clarament que formen un canal d’accés al Pantà, la gran llacuna del Delta, l’antic Port Fangós. Estes basses també deuen ser molt antigues perquè a la documentació de finals del segle XVI ja apareixen com a “Canal Vell”, la qual cosa ens trasllada a l’edat mitjana.
13. El Pantà: antic Port Fangós, durant els segles XIII i XIV, va ser el port més important de la Corona d’Aragó. D’aquí van sortir gairebé totes les gran armades que van conquerir Sicília i Sardenya i que van permetre l’expansió de la corona pel Mediterrani occidental. Ara, al segle XVI, el port s’ha tancat i s’ha convertit en un gran pantà que és la principal zona de pesca del Delta. Durant la temporada, cada dia s’omple una barca que puja cap a Tortosa. Una part del peix es ven a les peixateries de la ciutat i l’altra va a mans de traginers que el transporten als pobles de l’interior. El Pantà ocupa una gran part del terme de Sant Jaume d’Enveja i també de Deltebre. Consultar l’article del blog: Port Fangós i l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó.
14. Canals de comunicació. De fet, si s’observa bé, s’aprecia que el Delta està tot intercomunicat, des del Goleró fins als Alfacs. Molts dels canals són artificials almenys en part. Les seues funcions són diverses i han de ser coordinades perquè responen a interessos que poden ser diferents, sobretot entre pescadors i saliners. Ajuda a l’entesa entre els dos sectors el fet que cada activitat es realitza preferentment en una determinada època de l’any i coincideixen poc; la pesca a la tardor i a l’hivern, i el conreu de la sal a la primavera i l’estiu. Les funcions dels canals eren diverses: renovar l’aigua de les basses –sobretot del Pantà- evitant que es fessen dolentes, fer entrar i sortir aigua salada a les salines del Rec Vell quan calgués, i també fer-les servir com a via de comunicació per a desplaçar-se per dins del Delta. Despuig, en la seua descripció del Delta de 1557 ens ho explica: “Posant-nos dins d’una barca cercam tota la ribera, que és una infinitat de planura, de uns estanys a altres, anant per dins d’unes sèquies, mai nos cal apear, a cada pas tenim què tirar, a cada pas veeu vostra mercè forma nova de pescar”. Si us fixeu bé, us en donareu compte que els canals són dobles, un d’entrada i l’altre de sortida. És el mateix sistema que es disposaria a finals del segle XVII o primeries del XVIII amb els denominats popularment “Ponts dels Moros”, de Deltebre, que en realitat són comportes de regulació del nivell de les basses.
15. La Barraca de la Sal: la sal podia sortir del Delta de dues maneres, per mar amb vaixells, o riu amunt amb barques. Suposem que en este segon cas, la sal de les salines es concentrava en esta zona i després es carregava en barques que la pujaven a Tortosa. Des d’allí es distribuïa cap a l’Aragó i Lleida. Els preus de la sal que sortia per mar o per terra eren diferents, essent més barata la primera. Cal recordar que la sal en esta època tenia una importància capital perquè era pràcticament l’única manera de conservar determinats aliments.
16. Amposta: al segle XVI, perd molta població a causa dels atacs corsaris. Sofreix almenys dos atacs devastadors -1521 i 1540- que afecten molt la seua demografia. La manca d’una torre de defensa a l’entrada del riu –la torre de l’Àngel Custodi no es va construir fins l’any 1575-, i també l’absència de muralles que protegissin la població va provocar una greu crisi. Amposta havia acabat el segle XV amb 38 focs –unes 200 persones- i a la meitat del segle XVI només en conservava 16, havia perdut més de la meitat de la població. L’evolució d’este nucli és un bon indicador de la crisi demogràfica i econòmica que pateix el Delta durant el segle a causa de les escomeses dels pirates barbarescos.
17. Rec Vell: antic braç principal de l’Ebre que ara, al segle XVI, s’ha assecat i ha estat substituït pel riu de la Saida o del Rec Mestre que desemboca per la Marquesa. En perdre la comunicació amb el riu principal, la mar ha entrat i tot aquell antic braç s’ha reconvertit en salines. Aquí s’hi instal·len, a banda i banda, la major part de les salines del Delta, si exceptuem les d’Illa de Mar. Avui dia, les restes d’este antic riu marquen els límits entre els termes d’Amposta i Sant Jaume, i la urbanització dels Eucaliptus està situada exactament enmig de la desembocadura. Les dues carreteres, la de Sant Jaume i la d’Amposta, marquen els marges del riu.
18. Zona salinera: al mapa s’hi observen quatre torres de defensa, diverses barraques i muntanyes de sal. Tothom treballava amb un ull a la faena i l’altre al mar, per si de cas es detectava la presència de corsaris. Els treballadors de les salines eren els que més s’arriscaven perquè la seua temporada de treball –primavera i estiu- coincidia amb la dels corsaris que també solien esperar el bon temps per fer-se a la mar. En canvi, pastors i pescadors desenvolupaven preferentment les seues activitats a la tardor i hivern, quan la presència de pirates solia ser més escassa. A la zona hi havia les salines de Capsir, Sebil, Breco, etc.
19. Torre i salines d’Oliver, prohom tortosí. Eren les salines situades en una posició més meridional i més properes al mar, per tant, les que tenien més perill. Durant molt temps, la defensa d’esta torre va anar a càrrec de les autoritats municipals tortosines, com també la de l’Àngel Custoni a la bocana del riu. Consultar article blog: Atacs corsaris a la mar de l’Ebre.
20. Algadir: Era la segona bassa més gran del Delta, després del Pantà, i amb este nom apareix al mapa, al costat de la Mar Morta, més propera a la Ràpita. Una part va ser dessecada i transformada en arrossars, i l’altra forma part l’Encanyissada actual.
21. Tancada: el complex Encanyissada i Tancada encara està obert al mar i no tancarà fins al segle següent.
22. El Trabucador: zona de càrrega de la sal als vaixells. Suposem que fins aquí arribaven els trabucs –carriots-, carregats de sal de les salines i l’abocaven en muntons. Els treballadors la preparaven per a carregar-la als vaixells que arribaven al l’embarcador.
23. Torre del Carregador: pensada per protegir els vaixells que vinguessen a carregar sal. Es va projectar i acordar l’emplaçament a finals del segle XVI, però, per dificultats econòmiques, la monarquia no la va edificar mai. Consultar article del blog: Que vénen els pirates. El sistema defensiu dels Alfacs.
24. Vaixells que s’apropen al Trabucador a carregar sal. L’operació s’havia de fer el més ràpidament possible pel perill que aparegués un estol de galeres corsàries a la bocana dels Alfacs i quedessen atrapats.
25. Torre de Sant Joan: acabada d’edificar cap a l’any 1580, havia de formar parella amb la torre del Carregador per defensar la zona dels atacs corsaris. Va tenir llarga vida i va acabar essent parcialment destruïda a la Guerra del Francès, a primeries del segle XIX. És l’única torre de la zona de la qual queden vestigis.
26. Torre de Sant Cristòfol: la més important del sistema defensiu dels Alfacs perquè era la més forta i amb les seues bateries de canons havia de tancar l’entrada dels Alfacs als corsaris. No es va arribar a acabar mai. Un atac d’un estol de galeres musulmanes la va destruir cap a l’any 1580, en el moment en què s’estava edificant. Després de diversos intents, es va acabar abandonant la seua construcció per manca de recursos econòmics de la monarquia.
27. Torre i masies de la Ràpita: propietat de les monges de l’orde de Sant Joan que, en presentar-se l’amenaça dels corsaris, van abandonar la zona i van marxar cap a Tortosa. Van arrendar les cases i els camps a diversos pagesos que van constituir el nucli de la futura població.
28. Torre de la Guardiola: punt de guaita que s’utilitzava des de temps immemorials, sempre avisant de perills corsaris a tota la zona del Delta més propera a la badia dels Alfacs.
29. Torre del Codonyol: primera torre edificada del sistema defensiu projectat per Felip II per als Alfacs. Protegia amb els seus canons l’entrada de la badia. Havia d’actuar coordinada amb la torre de Sant Cristòfol. També defensava unes fonts que naixien molt prop d’on estava ubicada i impedia que els vaixells corsaris poguessin fer aiguades en aquell lloc.
30. Zona de pastures d’ambdues bandes del Delta. Segons Despuig escrivia l’any 1557 als seus Col·loquis: “ Si voleu coses de llet, allí les podeu trobar com en part altra del món, perquè afillen una infinitat de ramats d’ovelles en aquella ribera i crien uns recentals ab aquelles pastures salobrenyes que són per donar al rei”, i més endavant afirma “ és la disposició de la terra tan gentil per a hivernar-los, que quiscun any se n’omple esta ribera, per cert que hi ha hagut any que hi són vinguts vuitanta milia caps de bestiar llanar a hivernar aci en aquest terme”.

En este lloc donem per acabada l’excursió pel Delta del segle XVI  i us emplacem a properes sortides en les que visitarem el Delta de segles posteriors. Esperem que ho haguéssiu passat bé i fins aviat.

 © Jordi Gilabert Tomàs