Caveros i partidalencs de fa dos-cents anys

 

A finals del segle XVIII, la població de l’interior del Delta esquerre ja feia temps que havia abandonat el seu primer assentament del Pregó i s’havia traslladat a la vora del nou riu principal – el braç actual es va obrir a la dècada de 1660-. Mentre es començaven a formar els nuclis de Jesús i Maria  i la Cava, la funció d’església l’havia vingut complint, des de 1710, una capella que hi havia a la zona del Bosc –lloc on ara està situada la Cambra Arrossera-, propietat del marquès de Bellet, gran terratinent d’aquella zona del Delta. Pel que sabem, esta capella no disposava de cap clergue permanent que la regís i només obria les seues portes esporàdicament. Això obligava a que, de vegades, les famílies haguessen d’enterrar els seus morts sense cap classe d’ofici religiós perquè no hi havia ningú que el pogués realitzar. Alhora, per diversos testimonis, se sap que a “l’Hort Gran”, a Jesús i Maria, hi va haver també una altra petita església sense rector estable, però no hi ha certesa de la importància que va tenir i del temps que va funcionar.

El cert és que, si per algun motiu no es podia esperar que baixés algun capellà, hi havia l’ alternativa de pujar a l’ermita de l’Aldea, però tampoc era segur trobar-la oberta perquè el seu capellà compartia esta rectoria amb la de la Galera i la del Mas de Barberans, i passava llargues temporades tancada.  Una altra opció, a partir de 1774, obligava a passar el riu i acudir a l’església de Sant Josep que s’acabava de fer a les Reials Salines, propera al marge esquerre del Riu Vell- que separa actualment els termes d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja- , que comptava amb un capellà fixe per atendre els treballadors que hi eren tot l’any i els tres-cents obrers que acudien a l’estiu per conrear la sal.

Passada la Guerra de la Independència o Guerra del Francès, com la denominem a Catalunya, el bisbat de Tortosa es va plantejar la necessitat de dotar d’un mínim servei religiós estable a les partides de la Cava i Jesús i Maria. Donada la poca població i la manca de recursos, es va decidir concentrar el servei en un únic lloc més o menys equidistant dels dos nuclis. Hi ha testimonis orals que afirmen que abans de construir-se l’església de Sant Miquel de la Cava, allí ja hi havia un fossar on s’enterraven els morts d’aquella partida. El lloc no estava mal triat perquè es tractava d’una zona alta, al costat del riu antic – les vores de riu sempre són les zones més altes perquè el riu deixa més sediments-, la qual cosa garantia que en cas de riuada el cementiri no quedés inundat. Mentre,  els difunts de Jesús i Maria es continuaven soterrant al costat de la Capella del Bosc, però després, una vegada construït el nou cementiri, es van traslladar les seues despulles al nou emplaçament.

L’edificació va quedar enllestida l’any 1817, i va ser en aquell moment en què el bisbat de Tortosa va tenir interès a saber quants habitants havia d’atendre aquella parròquia, i la primera tasca que li van encarregar al nou rector va ser la confecció d’una llista de tots els habitants de les dues partides, família per família. El resultat va ser que a Jesús i Maria hi vivien 138 persones i a la Cava 279, ho sigue que, en total, hi havia 417 habitants registrats. No deixa de resultar curiós que durant dos- cents anys s’hagi mantingut inamovible la proporció de 2 a 1 entre els dos nuclis.

Una vegada instal·lats en el nou i definitiu assentament de la vora del riu, la població començaria a créixer molt ràpidament, fins i tot abans de que arribés el canal -1912- i el conreu de l’arròs provoqués una revolució demogràfica i econòmica. Així, en un nou cens, esta vegada de 1899, l’any després de la Guerra de Cuba, la població ja havia pujat a 2.620 habitats. En només vuitanta dos anys s’havia multiplicat per sis.

Tot això que us dic, no us ho hauria pogut explicar, si fa uns quants anys un company d’investigacions, Hilari Muñoz, no m’hagués passat còpia d’un document que havia localitzat de manera fortuïta als arxius del bisbat. Recordo que em va dir: “això t’interessarà”. M’ho vaig mirar i vaig quedar sorprès perquè el document, almenys per la gent del Delta, té una importància extraordinària. Us parlo del primer cens de població conegut de la Cava i Jesús i Maria.

Bé, sense més preàmbuls, anem a veure les famílies que hi havia en aquell moment a les dues partides. Alguns dels cognoms han desaparegut, en canvi, altres s’han estès molt. Alguns que eren més propis de la Cava, ara són majoritaris a Jesús i Maria. En resum, tota una mescla constant entre les dues poblacions en una dansa interminable. A veure si teniu sort i trobeu els vostres avantpassats.

Lista de los habitantes en la Parroquia de Jesús i Maria, Obispado de Tortosa, tomada por el Párroco Francisco Subirats en el año del Señor 1817.

  1. Salvador Panicello. María, esposa con dos hijos y tres hijas. Francisco, su hijo, con esposa, Teresa, y un hijo y una hija.
  2. Francisco Panicello, viudo. Antonio, su hijo, con esposa, un hijo y dos hijas. Dos criados y una criada.
  3. Salvador Sorribes, Joaquina, esposa con un hijo y una hija.
  4. Juan Zaragoza. Tomasa, esposa con un hijo y una hija. Un criado.
  5. Agustín Zaragoza. Francisca, esposa con dos hijos y dos hijas. Dos criados.
  6. Juan Sorribes. Antonia, esposa con dos hijos y cuatro hijas.
  7. Bautista Benito. Josefa, esposa. Madre y tres hijos.
  8. Gerónimo Valleco. Josefa, esposa con un hijo y dos hijas.
  9. José Moreso. María, esposa con dos hijos.
  10. Agustín Valleco, viudo con un hijo.
  11. Antonio Pons. Josefa, espoca con un hijo.
  12. Juan Royo. Teresa, esposa con dos hijos y tres hijas.
  13. Manuel Mates. Teresa, esposa con un hijo y una hija.
  14. Joaquin Panicello. Josefa, esposa con tres hijos y cuatro hijas. Un criado.
  15. Francisco Panicello. Francisca, esposa con cuatro hijos y dos hijas.
  16. Joaquin Panicello. Antonia, esposa con tres hijos y dos hijas.
  17. Antonio Balada. Antonia, esposa con una hija.
  18. Vicente Fatsini. Josefa, esposa con tres hijas. Un criado.
  19. José Zaragoza. Lucía, esposa con un hijo y dos hijas. Un criado.
  20. Domingo Rios. Antonia, esposa. Domingo, hijo, Josefa esposa con tres hijos y tres hijas.
  21. Francisco Arques. Teresa, esposa con una hija. Rafael Gibert. Josefa, esposa.
  22. Pedro Berengue. María, esposa con dos hijos.
  23. Miguel Mates. Teresa, esposa con un hijo y una hija.

Sigue la partida de la Cava a la misma Parroquia que Jesus y Maria:

  1. Pedro Gilabert. Clara, esposa con dos hijos y una hija.
  2. Pedro Balleste. Francisca, esposa con un hijo y una hija.
  3. Carlos Franc, menor. Antonia, esposa con tres hijos y tres hijas. Criada.
  4. Estevan Tomàs. Luisa madre. Esposa con un hijo y una hija.
  5. José Zaragoza, viudo. Juan, hijo. Cinta, esposa con un hijo.
  6. José Gilabert. Josefa, esposa con tres hijos y una hija.
  7. Manuel Mauri. Sabina, esposa con un hijo.
  8. Gaspar Gilabert, menor. Josefa, esposa con dos hijos y dos hijas.
  9. Antonia Casanova, viuda con un hijo. Felipe Fabra. Anna, esposa con dos hijos.
  10. Joaquin Navarro, menor. Maria, esposa con una hija.
  11. Luís (Franc?). Teresa, esposa con un hijo y una hija.
  12. Mateo Casanova. Joaquina, esposa con dos hijas.
  13. Bartolomé Curto. Josefa, esposa con dos hijos y una hija. Dos hijastros.
  14. Carlos Franch, mayor. Josefa, esposa con dos hijos. Mateo. María, esposa con tres hijos.
  15. Teresa Fabra, ciuda con tres hijos y dos hijas.
  16. Felipe Arques. Agustina, esposa con cuatro hijos y una hija.
  17. Juan Bertomeu. Josefa, esposa con una hija.
  18. Luís Bertomeu. Rosa, esposa con dos hijos y tres hijas.
  19. Teresa Bertomeu, viuda con dos hijas.
  20. Mariano Bertomeu. Maria, esposa con una hija.
  21. José Bertomeu, menor. Antonia, esposa.
  22. José Bonet. Mariana, esposa con tres hijos y una hija.
  23. Damián Bertomeu. Antonia, esposa con cuatro hijos.
  24. Juan Tomás, de Juan. María, esposa.
  25. Juan Ramírez. Teresa, esposa.
  26. Antonio Casanova. Clara, esposa. Pedro hijo. Esposa. Criado.
  27. Bautista Vila. Jacinta, esposa.
  28. José Antonio Pons. María, esposa con un hijo y cuatro hijas. Criado.
  29. Damián Casanova. Gabriela, esposa con tres hijos y cuatro hijas. Un sobrino.
  30. Joaquin Franc. Gabriela, esposa con dos hijos y una hija.
  31. Blas Arques. María, esposa con dos hijos y dos hijas.
  32. Ventura Masdeu. Clara, esposa con dos hijos y una hija.
  33. José Antonio Casanova. Teresa, esposa con dos dos hijos y tres hijas.
  34. Domingo Bertomeu. Vicenta, esposa con una hija. José, abuelo.
  35. José Monllaó. Francisca, esposa con un hijo.
  36. Francisco Sierra, viudo. Criado.
  37. Domingo Callau. María, esposa con dos hijos y dos hijas.
  38. Domingo Serra. María, esposa con un hijo y cuatro hijas.
  39. Pedro Ferré. Agustina, esposa con dos hijos y dos hijas.
  40. Gaspar Gilabert. Luisa, esposa con dos hijos y dos hijas.
  41. Juan Tomàs. Agustina, esposa con tres hijos y cinco hijas.
  42. María Arques, viuda con tres hijos y dos hijas.
  43. Juan Ribes. Rosa, esposa con dos hijos.
  44. Rafael Castells. Tomasa, esposa con dos hijos y tres hijas.
  45. José Tomàs. Mariana, esposa con cinco hijos y tres hijas.
  46. José Casanova. Antonia, esposa con un hijo.
  47. Jacinto Navarro. Rosa, esposa con un hijo.
  48. Pedro Casanova. Magdalena, esposa con un hijo y una hija.
  49. Raimunda Gilabert, viuda con un hijo y una hija.
  50. Francisco Casanova. Josefa, esposa con una hija.
  51. Juan Casanova. Teresa, esposa con una hija.
  52. José Casanova. Antonia, esposa con nieto.
  53. José Aliau, viudo.
  54. Felipe Fabra. Anna, esposa con dos hijos.
  55. Rafaela Pons, viuda con seis hijos y una hija.
  56. Gaspar Masdeu. Josefa, esposa con un hijo y dos hijas. 

Felicitats als que heu trobat els vostres dos cognoms: ningú us podrà negar que sou d’aquí baix a matar!! Si no n’heu trobat cap, de ben segur que els vostres avantpassats arribarien a partir de 1818.

 © Jordi Gilabert Tomàs

 

 

 

 

 

5 thoughts on “Caveros i partidalencs de fa dos-cents anys

Add yours

  1. Què interessant!
    Com tinc part de l’arbre familiar fet i veig que al llistat falten els cognoms d’elles, us ho facilitaré per aquí el que tinc per si a algú li interessa i li falta informació per localitzar els seus avantpassats.

    1. Pedro Gilabert. Clara, esposa con dos hijos y una hija.
    Pedro Gilabert i Clara Zaragoza. Van tenir 1 filla Josefa Gilabert Zaragoza (casada amb Domingo Queral Talarn el 28-9-1928) i dos fills, un dels quals era Antonio Gilabert Zaragoza qui va morir el 4-11-1864.

    18. Luís Bertomeu. Rosa, esposa con dos hijos y tres hijas.
    Lluís Bertomeu casat amb Rosa Cruz. Una de les seves filles es deia Maria qui va morir el 6-5-1851 i un dels seus fills es deia Juan Bertomeu Cruz casat amb Gertrudis Ferré Montesó el 27-7-1819.

    23. Damián Bertomeu. Antonia, esposa con cuatro hijos.
    Damián Bertomeu Roig nascut el 1778 a Tortosa i va morir el l’octubre del 1862 es va casar amb Antonia Thomas Zaragoza (nascuda al 1784 a Tortosa i va morir el 7-6-1862) i van tenir 4 fills, un dels quals era José Antonio Bertomeu Thomas, casat amb Maria Arques Gallard.
    Els pares de Damián eren José Bertomeu i Maria Roig i els pares d’Antònia eren Damián Thomas i Maria Zaragoza (nascuda l’any 1752). Antònia tenia una germana que es deia Maria Thomas Zaragoza.

    35. José Monllaó. Francisca, esposa con un hijo.
    José Monllaó estava casat amb Francisca Aliau. Només tinc constància d’una filla, Felipa Monllaó Aliau casada amb Ignasio Fabra Magriñà (casats amb consentiment legal).

    39. Pedro Ferré. Agustina, esposa con dos hijos y dos hijas.
    Pedro Ferré estava casat amb Agustina Montesó i van tenir 2 fills i 2 filles, una de les quals es deia Gertrudis Ferré Montesó, casada amb Juan Bertomeu Cruz (fills de Luís Bertomeu i Rosa Cruz).

    43. Juan Ribes. Rosa, esposa con dos hijos.
    Juan Ribes estava casat amb Rosa Casonava i van tenir 2 fills, un dels quals era Narcisa Ribes Casanova, casada amb Juan Bertomeu Cruz (fills de Luís Bertomeu i Rosa Cruz) i van tenir a Josep Bertomeu Ribes i tenia entès que era del Roqué (Josep) ….

    54. Felipe Fabra. Anna, esposa con dos hijos.
    Felipe Fabra casat amb Anna Magriñà i van tenir a Rosa Fabra Magriñà (casada amb Juan Tomàs Callao) i a Ignasio Fabra Magriña qui es va casar amb Felipa Monllaó Aliau (amb consentiment legal).

    M'agrada

    1. Moltes gràcies Estrella. És fantàstic que entre tots puguem reconstruir el mapa dels nostres avantpassats. Introduiré la teua informació. No sé si saps que, en el cas 23, Damià Bertomeu Roig va morir exactament dia 12 d’octubre de 1862. Ja era gran, 84 anys. No és gens habitual que una persona envellís tant. La causa de la seua mort va ser la quartana, o sigue el paludisme o malària. Tot just l’any anterior, 1861, s’havia autoritzat provisionalment el cultiu de l’arròs al Delta dret. Això va originar un gran brot de “febres”, com deia la gent. La seua dona, Antonia Tomàs Zaragoza, de 78 anys, ja havia mort al juny de la mateixa malaltia. Podríem dir que l’arribada de l’arròs i del progrés els va costar molt cara als teus avantpassats. Esta informació li ho devem a Ramon Buera, un savi que fa anys que investiga els cognoms del Delta i les seves xarxes familiars.

      M'agrada

  2. Moltes gràcies per la informació! 🙂 Sí! Entre tots podem filar millor la nostra procedència. Encara hi ha alguns que no he situat (crec que venien de Sant Jaume, he de buscar una estona i posar-me a mirar noms) i d’altres he pogut completar la recerca (dels que consten al llibre de registres de l’església) gràcies a una amiga i que resulta que som família 5 generacions enrrere (suposo que ho som tots o gairebé tots!). Hi ha molta informació a un dels llibres de registres de l’església. Hi havia un capellà (no recordo el nom) que et detallava noms, cognoms, pares, avis, causa de la mort, procedència, etc i amb molt bona lletra!
    Gràcies per la faena feta!

    M'agrada

Deixa una resposta a Estrella Cancel·la la resposta

Website Built with WordPress.com.

Up ↑